Resultats

Les anàlisis d’enriquiment d’aminoàcids i de propietats fisicoquímiques van revelar un alt grau de similitud global entre les lacases termostables i no termostables. Es van trobar diferències subtils: les lacases termostables semblen menys polars en posicions enterrades i menys hidrofòbiques en posicions exposades al solvent. No obstant això, no tots els tests estadístics van corroborar aquestes troballes, la qual cosa indica que segurament són modestes.

D’altra banda, l’anàlisi de la divergència KL va identificar nombroses posicions amb un ús d’aminoàcids molt diferent entre els dos grups. La majoria d’aquestes es troben en bucles o a les regions terminals d’elements d’estructura secundària. Les lacases termostables van mostrar una conservació més elevada en general, amb una entropia de Shannon mitjana més baixa tant en posicions enterrades com accessibles al solvent.

Què és l’entropia de Shannon?

L’entropia de Shannon és una mesura de la variabilitat. En el context d’aquest projecte, mesura la diversitat de l’ús d’aminoàcids en una posició determinada al llarg de totes les seqüències d’un grup (termostables o no termostables). Una entropia de Shannon baixa significa que la majoria de seqüències utilitzen el mateix aminoàcid en aquella posició, indicant una conservació elevada. Una entropia de Shannon alta significa que es troben molts aminoàcids diferents en aquella posició, indicant una variabilitat elevada.

L’examen estructural de les posicions més discriminants va revelar alguns resultats destacables, com ara una major conservació de prolina en moltes posicions i la presència d’un clúster hidrofòbic conservat.